Publicat originalment al Setmanari de Comunicació DIRECTA, #282 (juliol 2012)

El dibuix d’avui no és cap acudit. És la meva primera il·lustració d’acompanyament d’un article d’opinió a La Directa, cosa que em feia molta il·lusió. L’article, de Joan Tamayo, insta a combatre l’anestèsia i la incomunicació establerta i començar a parlar, compartir, llegir, participar, per veure que hi ha molta gent que pensa com nosaltres i que té idees:

No és un procés senzill, és complex i llarg i, per tant, no cauré en la trampa dels demagogs del sistema que ens rodegen mitjançant els articles d’opinió dels diaris, en les tertúlies dels mitjans de comunicació de masses, periodistes “estrella” i no estrella, i altres professions diverses, que malmeten impunement, per uns “quants calerons”, no. Precisament una de les coses que s’ha de començar a fer, més que res per “salut mental” i per a la regeneració dels valors autèntics, es no escoltar-los, no llegir-los, o en tot cas,  entendre que son, simplement, “mercenaris” del pensament únic, d’aquest sistema “invalidant” i “anestesiant”.
Us prometo que trobareu una immensa tranquil•litat espiritual, i més si ho substituïu per altres lectures alternatives en mitjans alternatius, en xarxes socials, en llibres, en la gent que ens envolta, i que està “incomunicada”, “adormida”, precisament per aquest treball alienant de les “veus” del “sistema”. Descobrireu que hi ha més opinions, més pensaments, més alternatives, més gent que pensa, i que té ganes de comunicar-se, de la que us penseu!

(Joan Tamayo Sala, a La Directa núm. 282)